Un cop finalitzada la guerra civil, la dictadura franquista va practicar un genocidi cultural contra Catalunya. Davant aquesta persecució a la cultura catalana els esbarts tenien poques opcions. Alguns van subsistir entrant als Casals Parroquials, altres van entrar a formar part de Coros y Danzas i un tercer grup va desaparèixer. Amb tot, va néixer una quarta opció, una proposta catalana per anar contra l’intent franquista d’apropiar-se del folklore català, que va gaudir del suport de la intel·lectualitat catalana: l’Esbart Verdaguer.